Si estàs llegint aquesta entrada al blog potser és perquè ets professor/a d’educació secundària, o d’educació superior. Potser ets tutor/a d’un grup d’adolescents i fas alguna assignatura d’educació en valors o educació sexual i busques recursos o una sèrie d’activitats per treballar el gènere, la igualtat de gènere o la violència masclista.  

Potser ets pare o mare d’un adolescent i estàs buscant informació per poder parlar amb el teu fill o filla sobre identitat de gènere, els rols i estereotips de gènere. Potser el teu fill és un  noi i et preocupen les masculinitats. O tens curiositat per saber existeix alguna cosa més enllà de la masculinitat hegemònica o tradicional. 

O també podria ser que fossis un adolescent que està construint la seva identitat i té dubtes i curiositat sobre la idea o concepte de masculinitat. Potser estar buscant un model de masculinitat alternatiu al què t’han explicat. No et conformes amb la masculinitat apresa; la masculinitat tòxica. Tant si ets professor/a, pare o mare o adolescent, et recomanem que segueixis llegint aquesta entrada!

La importància de l’adolescència

L’adolescència és, segons la Organització Mundial de la Salut, el període de creixement que té lloc després de la infantesa i abans de l’edat adulta. És a dir, entre els 10 i els 19 anys. És una etapa plena de canvis, alguns tenen lloc en el propi cos amb el pas per la pubertat, però també és el moment en què conformem la nostra personalitat i valors. 

Els i les adolescents són molt observadors i absorbeixen molta informació per tal de construir la seva identitat. És en aquest moment de la vida que definim les nostres preferències i gustos, quan es forja el nostre caràcter. L’adolescent es sent infant i adult al mateix temps, és una etapa de transició que requereix molts intents, errades i encerts. 

El sexe i el gènere no són el mateix

En aquest món, quan naixem se’ns assigna un sexe; mascle o femella. Bàsicament són els nostres genitals els que defineixen el nostre sexe. Si al néixer tens penis, ets un mascle. Si tens vagina; una femella. Això exclou moltes realitats, com les persones intersex o amb desenvolupament sexual divers. És una forma binària d’ordenar els cossos.

Una altra cosa molt diferent és el nostre gènere, que és un conjunt de normes diferenciades que determinen les característiques de cada sexe. Trobem que hi ha el gènere masculí (home) i el femení (dona). El gènere afecta a com ens movem, com ens presentem i com ens percebem a nosaltres mateixes. Cada gènere té associats els seus rols de gènere.

Quan el sexe que se t’ha assignat al néixer coincideix amb el gènere amb que el que t’identifiques diem que ets una persona cisgènere. Si no coincideix, ets una persona transgènere. És el què coneixem com identitat de gènere. Aquest binarisme de gènere acaba modelant el comportament i el propi cos. També deixa al marge moltes identitats. 

És important apuntar que el gènere no és biològic, sinó una construcció social. Això vol dir que aprenem a ser homes i dones a partir de copiar els models que hi ha en la nostra societat. Aquest procés el fem al llarg de tota la vida, però l’adolescència és un moment clau en el que es fixen els rols i estereotips de gènere que hem anat observant al llarg de la vida.

Masculinitat i adolescència

Tot i que a vegades ens pugui donar la sensació que els adolescents rebutgen tot allò que té a veure amb el món adult, la veritat és que els adolescents observen el món adult i s’hi emmirallen per a construir la seva pròpia forma de ser. Les xarxes socials han tingut en els darrers anys un paper molt rellevant en la construcció de les identitats dels joves.

Els nois, per construir la masculinitat observen els comportaments i actituds dels seus referents homes, sovint d’una manera inconscient. En el cas de les xarxes socials, els adolescents solen seguir els personatges més populars; cantants, esportistes, influencers…. per a buscar un model de masculinitat. I ho fan a partir dels 13 anys! 

És diferent si jo com a noi observo a Vladimir Putin, Lionel Messi, el Rubius, C Tangana o Bad Bunny, per construir la meva masculinitat. Com a tutor/a, pare o mare és important que coneguem quins són els referents dels nostres alumnes o fills, per conèixer quines masculinitats representen: una masculinitat hegemònica, tòxica o alternativa. 

Com a adolescent, és important estar obert a la diversitat de formes de ser home i buscar aquelles que tenen més consonància amb la meva forma de ser. És important ser autèntic i no deixar-se portar per modes que s’allunyen de la teva essència. A vegades la pressió per ser acceptat ens porta a fer allò que s’espera de nosaltres. Ser home és tot un repte.

També és important ser conscients que com a homes adults que acompanyem als adolescents, ja sigui com a pares o professors, som referents dels adolescents. I amb les nostres actituds estem transmetent rols i estereotips de gènere, i una idea de masculinitat. Podem ser un model referent positiu per als nostres fills i alumnes.

Noves o velles masculinitats? 

Tot i que el concepte de noves masculinitats és cada dia més conegut, sabem realment què són? Amb aquesta entrada al blog ens proposem resoldre els principals dubtes que ens poden sorgir al respecte. Si hi ha noves masculinitats, és que hi ha velles masculinitats? Quines són? Què vol dir masculinitat hegemònica? I què tenen de diferent les noves?

El concepte de noves masculinitats va néixer als anys setanta del segle passat. En aquell moment es va utilitzar aquest concepte per referir-se a aquelles masculinitats que s’allunyaven de les masculinitats hegemòniques i patriarcals. Una masculinitat amb una mirada crítica amb la desigualtat de gènere i la violència de gènere.

Llavors, si estem d’acord amb què la masculinitat hauria de ser igualitària i no violenta, on està el problema amb el concepte de nova masculinitat? Doncs en el fet que semblaria que pel fet de ser nova, ha deixat de ser masclista. I si alguna cosa té el masclisme, és que ens travessa a tots els homes (i també a les dones) i que el treball de revisió és de per vida.

Les noves masculinitats o masculinitats igualitàries

Enlloc de noves masculinitats, hi ha autors i autores que utilitzen el terme masculinitats alternatives, dissidents o igualitàries. Les masculinitats igualitàries són aquelles formes de ser home que posen el focus en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. Enlloc de posar d’aspectes més superficials busquen eradicar la desigualtat de gènere.

El concepte d’hegemonia va ser introduït per Gramsci per referir-se a la supremacia d’un grup o classe social sobre una altra. Per tant, la masculinitat hegemònica representa aquelles formes tradicionals d’exercir la masculinitat que reprodueixen uns rols de gènere desiguals i miren d’imposar-los sobre les dones i la resta d’identitat.

S’espera que l’home hegemònic sigui autosuficient, actiu, líder, protector i violent. Un mascle que protegeix a la seva femella; perquè l’home hegemònic és, per norma, heterosexual. És un home que no mostra els seu món emocional i que no es responsabilitza de cuidar a les persones que estima. Potser coneixes algun home que respongui al perfil.

Apart de la masculinitat hegemònica, existeixen altres tipus de masculinitat? Segons la teoria de Connell trobem tres models més de masculinitat; la masculinitat còmplice; que sense reproduir totalment la masculinitat hegemònica, són còmplices de que es perpetuï. També trobem la masculinitat marginada i la subordinada que habiten als marges de la primera.

Noves masculinitats en l’adolescència i la joventut

Però, existeixen referents de noves masculinitats o masculinitats igualitàries per als adolescents i joves? Doncs afortunadament hem de dir que sí. Cada vegada és més habitual trobar nois i homes que es desmarquen dels rols de gènere tradicionals, que performen altres masculinitats i que trenquen amb la norma del què s’espera d’ells. 

Quants més referents tinguins els joves de masculinitats positives, més fàcil serà escollir aquelles formes de ser home que ens fan sentir bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. El bon tracte entre iguals, l’expressió emocional i l’exercici de les tasques reproductives i de cures sorgiran de forma natural, per amor i no com una imposició.

És important que el canvi que operen les masculinitats no es quedi en la superfície. No es tracta de ser homes “nous”, sinó d’encarnar masculinitats que trenquin la norma heteropatriarcal i s’allunyin de la violència i l’abús de poder. Masculinitats que es comprometin amb la igualtat de gènere i amb formes més sanes i nutritives de relacionar-se.

El rol masculí dominant entre els adolescents espanyols

En paral·lel a aquests nous models de masculinitat que estan emergint entre els més joves de la mà del feminisme, observem que existeix un repunt del neomasclisme. Això s’explicaria per l’efecte pèndol i l’auge a Espanya de l’extrema dreta. Com si les societats fessin avenços i retrocessos per anar integrant els canvis profunds que porta el feminisme. 

Ho veiem cada dia a les aules. I les dades estadístiques ho corroboren. Algunes actituds i pràctiques masclistes segueixen estant molt normalitzades entre els més joves; sobretot en l’àmbit de la parella. Alguns joves troben en aquestes formacions polítiques i els discursos d’odi, arguments que defensen la preservació dels valors tradicionals del patriarcat.

Campanya contra el masclisme

És vital que desde les administracions públiques es segueixi legislant per tal que els drets de les dones i d’altres identitats estiguin garantits davant d’aquesta deriva reaccionaria. Estem veient com a diferents comunitats autònomes l’extrema dreta comença a ocupar llocs de poder, com a Castella i Lleó, impulsant lleis que desprotegeixen a les dones.

Alhora és important seguir invertint en polítiques públiques de prevenció de les violències masclistes, que no són només intrafamiliars, i que afecten de formes desiguals a homes i dones. Aquests recursos han de destinar-se principalment a la prevenció amb els nostres infants i joves, a la formació dels professionals públics i a campanyes de sensibilització. 

Lliçons apreses i bones pràctiques per a treballar les masculinitats amb població jove i adolescent

En aquest sentit, des d’El Taller apostem per la prevenció de la violència masclista i per a fomentar models de masculinitats saludables per als més joves. Amb els tallers podem oferir als joves activitats amb perspectiva de gènere que els permetin tenir una mirada crítica sobre les desigualtats, tenir debats sobre la masculinitat que volen ocupar i descobrir que a través de les masculinitats igualitàries tothom surt guanyant; ells i el seu entorn més proper.

Però com treballem les noves masculinitats? És important d’entrada, que tinguem una mirada amorosa i apreciativa cap als nostres joves i adolescents. L’adolescència es caracteritza precisament per aquesta curiositat per buscar models i referents. Una recerca en la que hem d’acompanyar-los, també quan s’equivoquen, s’emboliquen o l’encerten.

Hem d’estar disponibles.Fer-los saber que som a prop, però que confiem en les seves capacitats. Estar oberts a escoltar allò que no ens agrada, amb la mateixa curiositat que mostren ells. I per sobre de tot, exercir nosaltres mateixos una masculinitat que sigui digna de ser referent per als nostres fills i alumnes. A

Recursos pràctics per abordar les noves masculinitats

Si ets un professor/a o tutor/a d’educació secundària, o d’educació superior. Si ets tutor/a d’un grup d’adolescents o imparteixes l’assignatura d’educació en valors o educació sexual i busques recursos per professionals per treballar el gènere, la igualtat de gènere o la violència masclista, et deixem alguns links de diferents latituds:

• Guia de lectura: ‘Nuevas masculinidades’ – Gobierno Vasco (euskadi.eus)
• Guía didáctica para trabajar género y masculinidad (generoymetodologias.org)
• Masculinidades no violentas (gobiernodecanarias.org)

Preguntes freqüents:

Què són les noves masculinitats?

Què són les masculinitats igualitàries?

Com treballar les noves masculinitats?

Quins són els tipus de masculinitat?

Què és la masculinitat hegemònica?

Com treballar amb adolescents?